Albert Arribas és un dels autors joves més interessants del panorama actual. Un director amb una intel·ligència escènica extraordinària (només cal veure Moro com a país i Sala de Miralls) que no busca complaure ni atrapar a l’espectador amb simples efectismes. El teatre d’Arribas ens emancipa com a espectadors, ens obliga a abocar tota la nostra capacitat de comprensió per unir les peces, els símbols, que formen cada muntatge.

 

Selecció ens situa a l’interior d’un autocar estacionat des d’on assistim a les converses casuals i sovint sense sentit (i, precisament per això, hiperrealistes) entre quatre suplents de la selecció nacional de taiteitalija –un esport minoritari més minoritari que l’hoquei patins– al llarg del seu viatge de concentració per Europa. L’espectacle, que es podrà veure a La Seca Espai Brossa fins aquest diumenge, és un retrat dibuixat a través de símbols d’una societat desorientada, d’un país construït amb uns ciments de dubtosa qualitat. L’important, doncs, no és l’acció sinó el que intuïm i interpretem en les pauses i els silencis d’aquests quatre joves que aviat deixaran de ser-ho. I l’humor, un humor pinterià i soterrat que sens dubte ajuda a alleugerir la construcció del trencaclosques.

​

El pal de paller del muntatge, però, és el repartiment. Alberto Díaz, Joan Solé, Jordi Collet i Albert Prat aconsegueixen omplir de vida l’espai i clavar l’espectador a la cadira gràcies a unes interpretacions mesurades,  convincents i plenes de matisos. També la posada en escena, hàbil i amb un bon ritme intern, ajuda a fer més digerible un text que, a estones, resulta massa críptic. Tot i així, cal celebrar que La Seca Espai Brossa continuïi apostant per un autor com Albert Arribas que s’atreveix a nedar contracorrent. I per molts anys!