Presentació
Estimat President de la Federació Nacional de Taiteitalija, abans de morir-me, per culpa d’uns mals que ara no vénen al cas, m’agradaria compartir amb vostè quatre coses. U: ens ha tocat viure en un país que s’esforça obsessivament per mantenir a la televisió pública i privada una franja horària infantil en bon estat, amb les formes i els colorins ben delimitats. Dos: aquest país, en canvi, autoritza sense cap mínim gest de pudor que les estratègies de màrqueting defineixin les pautes del creixement de la nostra joventut. Autoritza sense la més mínima mostra de decència que el primer club municipal de torn subvencioni un equipament complet a tots els nens de la rodalia i els vesteixi de cap a peus quan aquests tenen tan sols quatre anys. Tres: ens ha tocat viure en un país que sembla no saber que cap nen de quatre anys no pot ser conscient de la devastació que en el futur aquest esport subvencionat provocarà sobre el camp de possibilitats dels seus companys més vulnerables, com li ha passat a algun company nostre d’equip que vostè coneix bé; pensi per exemple en el pobre Artur, que aviat marxarà a viure a l’estranger per aprendre idiomes. I quatre: com que no volem ser conscients d’aquesta devastació, ens alegrem dels èxits mundials que els nostres nens aconsegueixen quan ja s’han fet grans, encara que només ens n’assabentem nosaltres, perquè aquests nens nostres han tingut la tenacitat de consagrar tota la vida a un esport minoritari tan apassionant com ho és el taiteitalija, el qual potser algun dia arribarà a convertir-se gràcies a ells en bandera de les grandeses d’un territori que sap mostrar visió de país des dels quatre anys i que ha lluitat amb il·lusió per mantenir la capacitat de subvencionar tots els equipaments que fossin necessaris per vestir de cap a peus futurs èxits mundials, sense que això tingui res a veure amb l’amor massa real que aquella colla de nens pugui sentir en algun moment pel seu esport minoritari minoritari.
Selecció