top of page
CAT

Presentació

Fem una cosa: t’explico tot el que vulguis saber, tu només fes-me preguntes. El que et faci més ràbia. Jo te les respondré. Amb pèls i senyals, si cal. Encara que me’ls hagi d’arrencar de les entranyes o me’ls hagi d’inventar com si fossin les úniques certeses que em queden. Tu pregunta-m’ho tot, que jo et responc el que faci falta. I si te’n canses, travessa aquella porta, i li dius al món sencer que vull estar sol, que vull que em deixeu en pau d’una vegada.

 

M’he passat deu anys repetint-me que l’única opció vàlida era el silenci. L’única actitud responsable. Intentes callar per no destruir també tot allò que t’envolta, perquè has donat forma a més cançons de les que una persona sola podria arribar a suportar mai. I no només ja no les entens, aquestes cançons, sinó que l’únic que en perceps és el dolor que provoquen en tothom que les escolta.

                                                                   El cant de la gorgona

bottom of page