
Presentació
Fem una cosa: t’explico tot el que vulguis saber, tu només fes-me preguntes. El que et faci més ràbia. Jo te les respondré. Amb pèls i senyals, si cal. Encara que me’ls hagi d’arrencar de les entranyes o me’ls hagi d’inventar com si fossin les úniques certeses que em queden. Tu pregunta-m’ho tot, que jo et responc el que faci falta. I si te’n canses, travessa aquella porta, i li dius al món sencer que vull estar sol, que vull que em deixeu en pau d’una vegada.
M’he passat deu anys repetint-me que l’única opció vàlida era el silenci. L’única actitud responsable. Intentes callar per no destruir també tot allò que t’envolta, perquè has donat forma a més cançons de les que una persona sola podria arribar a suportar mai. I no només ja no les entens, aquestes cançons, sinó que l’únic que en perceps és el dolor que provoquen en tothom que les escolta.
El cant de la gorgona