EL CANT DE LA GORGONA
Albert Arribas
«Absolutament meravellat amb El Cant de la Gorgona, una dramatúrgia sense concessions per un text amb mil capes»
(David Abril)
El Marc va arribar al cim amb la seva música i es va adonar del buit que se li obria sota els peus. Ara ha deixat de compondre cançons, i l’únic que vol és desaparèixer sense fer soroll.
El Nil tenia algun secret massa obsessiu per tirar endavant tot sol. El dia que va complir divuit anys, va marxar de casa i es va tancar en una habitació.
Fa set anys que tots dos comparteixen cel·la en una mena de manicomi ruïnós, a Badalona, prop del parc de l’abocador.
Uns mesos enrere els van encolomar una tercera persona a l’habitació. Es deia Gertrudis i ara és morta. Es va matar fa poques setmanes, dins la cel·la, just quan el Marc i el Nil es començaven a carregar d’energia per viure.
Des d’aleshores han conviscut sense dir-se res, fins que s’han adonat que de vegades és impossible trobar el silenci callant.