© 2020 by Centaure Produccions, Barcelona

Sala de miralls al TNC (2014) 

F.R.A.U.

Albert Arribas (a partir del Quadern del frau d'Albert Balasch)

«Jo de vostès no me’l perdria. És, sense cap mena de dubte, el must d’aquesta temporada.»

(Oriol Puig Taulé)

«Un espectáculo de puta locura, provocador, diferente a todo.»

(Marta Bernal)

El suïcidi artístic d’un poeta de només quaranta-cinc anys? Una manera radical de reivindicar-se al marge de les dinàmiques promocionals en un món cultural cada cop més publicitari? Una conseqüència natural del narcisisme d’un autor que a l’hora de recollir el Premi Recvll va declarar que allò més important per a ell era el futbol? Una mostra de compromís radical amb l’escriptura? O potser de mandra, senzillament? Aquests són alguns dels interrogants plantejats pel Quadern del frau, en què Albert Balasch ha recollit la totalitat de la seva obra publicada, després d’haver dedicat més de cinc anys a reescriure-la i reordenar-la a consciència.

Aquest F.R.A.U. de set hores no és altra cosa que la traducció escènica del Quadern del frau des de diferents perspectives teatrals que abracen des del happening fins a la tragèdia en vers, passant per la creació visual o la rapsòdia postdramàtica. Un espectacle pluridisciplinari sota la mirada atenta de la veu literària de Balasch, amb què el director Albert Arribas també s’acosta a les contradiccions creatives del poeta reescrivint i reordenant alhora alguns dels seus propis muntatges anteriors —en especial Sala de miralls, un espectacle sobre Feliu Formosa en forma de fals homenatge que es va poder veure al TNC l’any 2014.

La vida literària de Balasch ha estat marcada per una constant sensació d’«incapacitat», i pel rebuig a les dinàmiques divulgatives lúdico-festives a les quals semblava haver-se de sotmetre el fet artístic per encaixar en una societat cada cop més mercantilitzada, i per tant més capaç de convertir ciutadans en consumidors. Portar el Quadern del frau a dalt de l’escenari també és, potser, una manera assenyada de reflexionar sobre aquest festival de banalitats que el nostre segle XXI ha propiciat sota el nom de «polítiques culturals».

  • Facebook - Grey Circle
  • Twitter - Grey Circle
  • Instagram - Grey Circle