Albert, encara tinc la presència del teu muntatge formosià al cap i al cor. Això vol dir alguna cosa. Primer em va semblar massa llarg, però ara veig veient que tot estava mesurat. I encara que això no és important, sí que ho és que vas aconseguir, en un llenguatge modern, del teu temps, donar la realitat d’en Feliu. Donar-la de debò. Ara estic més «tocat» que ahir i t’ho volia dir. També la feina de l’Esteve amb els textos molt bona, com és habitual en ell. I què dir d’en Genís? Pell de gallina.

​

Vulgaritat i llum de morgue. Gel que es fon, com jo mateix. Un cocktail inoblidable que va fent forat. Gràcies, doncs.