La passió de Caterina Albert pel teatre, sostinguda al llarg de la seva vida, va marcar profundament els inicis de la carrera literària de l’escriptora, que fins al tombant del segle xx va demostrar una veritable vocació de dramaturga.

 

Abans de decantar-se definitivament per la narrativa el 1902 amb l’edició dels seus Drames rurals, l’autora havia acabat una dotzena de peces teatrals i n’havia començat una vintena de noves, a més d’haver traduït diversos textos dramàtics.

 

En vida seva, però, aquesta excepcional escriptora només va publicar quatre monòlegs el 1901 i l’any següent de la seva mort van aparèixer editades quatre peces seves més —un drama dialogat i tres monòlegs d’enorme qualitat.

 

Amb la notable excepció de La infanticida, però, la major part de les seves obres encara estan pendents de ser estrenades en escenaris professionals.

​​