Aquest espectacle posa en diàleg dues de les obres més representatives i importants del teatre de Víctor Català, escrites totes dues el 1899, en un moment de màxima maduresa com a dramaturga —poc abans que es decantés definitivament per la narrativa, després de constatar reiteradament les dificultats de pujar a escena el seu teatre, sens dubte massa avançat pel seu temps.

 

Sota una aparença de quotidianitat sainetística, la parella de protagonistes de Víctor Català s’enfronten a uns abismes existencials tan terribles com patètics. I ho fan des d’una paraula que, lluny d’oferir-los cap salvació esperançadora, els empresona en finíssimes teranyines que els aboquen a una paradoxal impossibilitat de viure plenament sense renunciar a ser ells mateixos.

 

Per això, amb aquest espectacle hem volgut explorar l’extraordinari magnetisme actoral de Víctor Català i posar en valor la seva contundent modernitat, que sembla remetre’ns als grans models interpretatius de la millor dramatúrgia de la segona meitat del segle vint. I hem decidit fer-ho amb la mateixa radicalitat amb què l’escriptora concep el fet teatral, posant al centre de l’escenari el cos descarnat en pugna amb una paraula que l’arrossega en els seus vertígens.