Caterina Albert fou una dramaturga de primer ordre, massa avançada per ser reconeguda en vida. El seu magnètic teatre, escrit abans que l’autora es decantés per la narrativa, es troba a mig camí entre el sainet popular i l’obra dels principals renovadors del segle vint, dels quals és una clara precursora.  

 

Aquest espectacle porta a escena dues obres pertorbadores de Víctor Català: La tieta i Verbagàlia. Dues peces importants, poc conegudes i alhora molt representatives de la mirada «dramàtica» victorcatalanesca, tan desencantada com sensible al poder de les il·lusions existencials.

 

Teatre per a grans intèrprets, d’aparença menor però d’altíssima volada, en què les pulsions de la modernitat bateguen punyents sota els aires de la tradició.