Crítiques
SELECCIÓ_EL JARDÍ_006.JPG
CAT

Crítiques

«Si el texto ya es de por sí un gran estímulo, la dirección de Albert Arribas hace de esta función un pequeño acontecimiento. El resultado es chocante, hipnótico»

«Albert Arribas ho ha tornat a fer. La unió del seu món o, el que vindria a ser el mateix, l’univers ètic i estètic de Centaure Produccions amb un text de Lluïsa Cunillé prometia emocions fortes. I a fe que amb El jardí ho ha aconseguit. A la Sala de Dalt de la Beckett té lloc, cada vespre, una cerimònia escènica, un ritual sagrat, una missa negra i laica. En escena, dues bèsties descomunals: Màrcia Cisteró i Antònia Jaume. Quina colla, la colla de l’Arribas.»

«Lo onírico en la forma para plasmar la podredumbre de los sumideros de la política social. El poder de la sugestión en manos de un inspiradísimo y compenetrado equipo.»

«Insuperable treball de dues actrius en estat de gràcia.»

«La recuperació de l'obra ressona ara encara amb més inquietud, amb més neguit i amb més vivesa que fa un any i mig»

«És d’un nivell molt alt, un muntatge atrevit i valent, que et queda a la retina, que sura i t’interroga hores després. Em va agradar molt. El text és magnífic, i la posada en escena.»  

(Josep M. Fonalleras, escriptor)

«Avui he tingut la sort de poder veure El Jardí. Els textos de la Lluïsa Cunillé no són d'aquest món. A l'Arribas el necessitem com el pa que es menja i la Màrcia Cisteró
i l'Antònia Jaume enlluernen que fa por.»

(Berta Giraut, poeta i actriu)

«Dos dies després, encara hi penso. En el text: les esquerdes entre diàleg i monòleg, entre el jardí com a art i el servei social com a atenció a l’altre. O en el muntatge: tot aquest món de detalls oferts només de paraula, en el metavers d’una peixera.»

(Joan Todó, escriptor)  

«Manoi, quina sacsejada. Vaig sortir rebregat. Que les paraules encara puguin dir segons què, de manera indirecta, em fascina. Vaig pensar que dos segons al cap de la Cunillé deuen ser dos anys al meu!»

(Adrià Pujol, escriptor)

«Un jardí antiarcàdic meravellós. Aneu-hi, de veritat, que fa pensar.»

(Míriam Cano, escriptora)

 

«Jo la vaig veure al gener i encara hi penso! Quants horrors hi ha enterrats sota els jardins d'Europa? I com d'invisibles als ulls dels altres ens pot tornar el dolor? Colpidora, El jardí de Lluïsa Cunillé dirigida per Albert Arribas. I que bones, Màrcia Cisteró i Antònia Jaume!»

(Laura López Granell, editora de Godall Edicions)

«Em va entusiasmar. No sé si vaig entendre res. Però em va entusiasmar. Per això em vaig comprar el text. La senyora Cunillé escriu molt bé. De la funció en podrien fer un audiollibre.»

(Miquel Adam, editor i escriptor)

«Quina meravella. Ahir veient El Jardí i les magnètiques interpretacions d’Antònia Jaume i Màrcia Cisteró. Sense ser especialment “cunillero”, mirada clavada en elles (i en la fabulosa peixera de Sílvia Delagneau fabulosament il·luminada per Marc Salicrú) tota l’estona!»

(Nil Martín, actor i comunicador cultural)

«Això d’El jardí de Centaure Produccions a la Fundació Brossa, tela. I ELLES!»

(Mia Parcerisa, director escènic)
 

«Insinuacions, transfiguracions, fragmentació, metàfores difuses... De cop i volta he fet un salt en el temps i m’he traslladat a finals dels noranta: a Apocalipsi, a La cita... a Zarzoso, a Sanchis, la poètica de la sostracció... Reconec que he trigat entre cinc i deu minuts a fer el “clic” –com diria Brick Pollitt–, ara, un cop fet, quin gustàs poder tornar a gaudir –i que em perdoni Brecht per la paradoxa– de l’emoció distanciada dels inquietants textos de Lluïsa Cunillé! I a sobre Albert Arribas rebla el clau amb una direcció meticulosa, poètica, acuradíssima, en què destaca la disfunció text-interpretació que encara accentua més l’efecte dislocatiu i metafòric del text... Excel·lents, no cal dir-ho, tant Antònia Jaume com Màrcia Cisteró en unes interpretacions complexes i gens convencionals. Un teatre avui dia car de veure, però que personalment trobo del tot necessari. Un fort bravo, doncs, a Centaure Produccions per proporcionar-nos-el!»

(Jordi Vilaró, professor universitari)

 

«Val molt la pena! Elles estan magnífiques! Un text inquietant i valent de Lluïsa Cunillé!!!»

(Glòria Farrés)

«Amb una acuradíssima direcció d’Albert Arribas, El jardí de Lluïsa Cunillé, és un regal pels que ens agrada el teatre. El text és suggerent i magnètic i posa moltes qüestions: com ens representem, com construïm la nostra història?»

(Adam Martín)
 

«La Màrcia Cisteró m’ha clavat un revés que encara em té trontollant.»

(Laia Nonell)

 

«Brutal»
(Mar Panyella, directora escènica)

 

«D’intensitat aclaparadora i frapant. Aneu-hi.»

(Miquel Curanta, director de l'Institut Català de les Empreses Culturals)

«Ha estat un plaer anar a la Sala Beckett a veure El Jardí de Lluïsa Cunillé, amb Antònia Jaume i Màrcia Cisteró»

(Mònica Ibàñez, cap de coordinació d'exposicions del CCCB)

«Al carrer hi ha por, notícies desastroses i presses. En canvi, ahir a la Sala Beckett hi vaig trobar una conversa pausada, silencis, poètica, una peixera i dues grandíssimes actrius. Em va sentar de meravella veure El jardí de Lluïsa Cunillé amb Màrcia Cisteró i Antònia Jaume!»

(Clara Narvion, periodista)

«La proposta més estimulant que hi deu haver ara mateix a la cartellera»

«Darrere les dues funcionàries hi ha un món de precarietat, fràgil, vulnerable, que les arrossega com a víctimes i que, potser, els atribueix un paper d’agressores. Cisteró i Jaume executen una interpretació introspectiva que atrapa l’espectador»

«La vida d’aquesta funcionària no ha estat fàcil. La seva renúncia l’emparenta amb l’inquietant misteri del Bartleby de Melville, que la mallorquina Nies Jaume il·lustra amb una obscuritat penetrant i captivadora.»

«Cunillé, al llarg de les trobades entre les dues dones, ofereix una molt bona mostra de la fascinant qualitat que ofereix la seva escriptura quan es mou a través dels diàlegs que no acaben de ser-ho, i en els quals les paraules semblen agafar formes metafòriques, i les frases semblen presentar  una condició metonímica.»

«Estupendas actrices.»

«Quines interpretacions, quina filigrana! Un treball superlatiu

  • Facebook - Grey Circle
  • Twitter - Grey Circle
  • Instagram - Grey Circle