Nosaltres vam veure molt poc d’aquest espectacle, perquè l’hora en que començava encara estàvem treballant, així que vam entrar cap al final.

​

Sempre que sortim d’alguna proposta que en un principi no entenem que ens volia dir, de camí a casa l’anem comentant. Vam arribar a la conclusió que la feina que s’havia fet era impressionant; set hores de discurs del tot abstracte, que no portaven enlloc, van aconseguir i provocar en l’espectador la seva finalitat: provocació, indignació, parlar, crear debat.

​

Portem parlant-ne amb uns i uns altres durant quatre dies… no us sembla interessant? ...creieu que no han aconseguit el que volien?

​

Després de reflexionar sobre l’objectiu d’aquesta obra, i haver provocat que la majoria dels espectadors marxessin durant la representació, seria del tot interessant repetir l’experiència en la seva totalitat, així poder-la valorar amb més criteri, sabent d’un bon principi que es tracta d’una proposta que està per sobre del teatre modern.

​

És un pas més endavant del contemporani al que estem habituats.