Han passat dos dies i crec que encara no he acabat de processar la bogeria que vaig presenciar a la Fundació Brossa.

​

Absolutament fascinant, hipnòtica, inclassificable.

​

La feina de traducció i adaptació de l’Arribas és orfebreria, i els intèrprets es lliuren al joc amb una generositat sense reserves.

 

Aneu-hi (és una ordre) i us endureu a casa moments que difícilment se us esborraran del cervell (el monòleg de l’Oriol Genís, per exemple, és magistral).