![Albert Arribas 2025 horitzontal [Foto de Lali Puig].jpeg](https://static.wixstatic.com/media/a485ed_17729a3cb4a944e09b2e4365c6f87cf4~mv2.jpeg/v1/crop/x_1171,y_0,w_1236,h_1856/fill/w_423,h_635,al_c,q_80,usm_0.66_1.00_0.01,enc_avif,quality_auto/Albert%20Arribas%202025%20horitzontal%20%5BFoto%20de%20Lali%20Puig%5D.jpeg)
Albert Arribas
Director artístic i fundador de Centaure Produccions. Premi de la Crítica Serra d’Or 2025, Premi de lña Crítica 2025 a Millor Adaptació i Premi de la Crítica 2023 a Millor Espectacle de Petit Format. Els seus treballs s’han estrenat en espais com el Teatre Nacional de Catalunya, el Teatre Lliure, el Teatre Goya, la Sala Beckett, el Teatre-Auditori de Sant Cugat, La Seca – Espai Brossa o el Teatre Akadèmia, i en festivals com el Grec de Barcelona, el Temporada Alta de Girona / Salt o la Mousson d’Eté a França.
Entre els seus darrers muntatges com a director escènic destaquen Freshwater (Una comèdia), de Virginia Woolf (Teatre La Fàbrica, 2025); Opereta imaginària, de Valère Novarina (Centre de les Arts Lliure – Fundació Brossa, 2025); Verbagàlia, de Víctor Català (Sala Atrium, 2024); Les bacants, d’Eurípides (La Gleva - Festival Clàssics, 2024); Al contrari!, de Lluïsa Cunillé (Sala Atrium, 2024); El gos, de Lluïsa Cunillé (Teatre La Gleva, 2023); Beuarra, d’Albert Balasch (Teatre La Gleva, temp. 2022/23); Cadires, de Mont Plans i Oriol Genís (Teatre Goya, temp. 2022/23); Acis & Galatea de G. F. Händel (Teatre-Auditori Sant Cugat, temp. 2021/22) o El jardí de Lluïsa Cunillé (Sala Beckett, temp. 2020/21).
Com a dramaturg, ha treballat amb creadores escèniques com Alícia Gorina (Electra, Ifigènia, Solitud, In wonderland, Si Déu és bellesa, la bellesa existeix?), Sílvia Delagneau (El sexe dels fongs, RAVE) o Lurdes Barba (L’Hèroe), i també ha estrenat alguns textos propis Selecció, El cant de la Gorgona. Entre els autors teatrals que ha traduït es poden destacar Sarah Kane (Blasted, La psicosi de les 4.48), Antonio Tarantino (Vespres de la Beata Verge, Stabat Mater), Edmond Rostand (Cyrano, per a Lluís Homar), Valère Novarina (L’opereta imaginària), Tony Kushner (Àngels a Amèrica), Davide Carnevali, Sarah Berthiaume, el marquès de Sade o T. S. Eliot
