En els darrers anys s'ha produït, en el món de les arts escèniques, un increment notable de propostes centrades en l'acostament a la realitat. Des de les noves formes de teatre document, a  les performances de caràcter autobiogràfic i/o testimonial, passant per una colla de formes híbrides, o l'ús de tot tipus de material d'arxiu en escena, són moltes les propostes escèniques que han convertit la realitat en el seu objecte d’estudi.

 

Amb La gran mentira (L'última cançó de la Suerte Pezmáquina), Ferran Dordal Lalueza es proposa anar un pas més enllà: no es tracta ja de portar la realitat a l'escenari, reproduir-la o interpretar-la, sinó que es vol escenificar els processos mitjançant els quals es reconstrueix, reinventa i fixa aquesta realitat, a partir d’uns pressupòsits ideològics determinats.

 

L'actor Jordi Collet, que va formar part d'aquesta banda, és l'encarregat de preparar, enregistrar, donar testimoni i muntar aquest documental en escena.

​

Aquest espectacle es va estrenar dins de F.R.A.U., una obra de set hores d'Albert Arribas a partir del Quadern del frau d'Albert Balasch, guanyadora del

Premi Quim Masó 2015,

Una coproducció del Grec 2016 Festival de Barcelona i Centaure Produccions.