Amb Èsquil i Sòfocles, del qual fou contemporani i competidor, Eurípides és considerat un dels tres grans poetes tràgics de l’era clàssica. Participà activament en la renovació dels gèneres que tingué lloc a la Grècia del segle V aC.

 

Escriví unes noranta obres i obtingué quatre premis. Incomprès en vida, les seves obres tingueren contínues reposicions després de mort i tingueren una gran influència sobre els dramaturgs llatins.

​

Eurípides va concloure la seva carrera amb una de les tragèdies més enigmàtiques que s’han escrit: Les bacants. Un déu encara desconegut, Dionís, arriba a la ciutat de Tebes i hi provoca un esclat d’alteritat. L’ordre social s’esfondra, les dones enfolleixen i alhora obtenen una força sobrenatural, els homes reaccionen amb desconcert i impotència. Amb aquesta tragèdia, Eurípides parla de tot allò que és estrany dins nostre, de tot allò que no dominem i pot emergir quan menys hi pensem.