Ahir dissabte vàrem poder veure una mena de cabaret líric, extravagant i diferent, a la Sala Hiroshima. En l’espectacle Orationibus # SR, la direcció i la dramatúrgia és responsabilitat del jove Albert Arribas, consagrat als nous llenguatges escènics en obres com F.R.A.U. o Actes obscens en espai públic, planteja nombroses i incòmodes preguntes sobre la funció de la cultura en la societat actual, o sobre el sentit de la tradició, dels traspassos generacionals i dels models establerts.

 

En aquesta proposta Albert Arribas col·labora amb la responsable de vestuari i escenografia, Sílvia Delagneau (tots dos formen Centaure Produccions) i amb els intèrprets Griselda Ramon i Àlex Jordi. Laura Clos «Closca» és la responsable de la il·luminació i compta amb Clara Manyós com a ajudant de direcció.

 

Aquesta creació inclassificable, pensada especialment per ser presentada a la Sala Hiroshima, ens enfronta al món de la lírica, del cabaret i de la performance, amb uns intèrprets únics que empenyen les fronteres entre disciplines i estètiques escèniques.

 

Un espectacle a partir de textos de Santiago Rusiñol i peces musicals d’Enric Morera, Joan Gay, Apel·les Mestres, Enric Granados, Claude Debussy i Richard Wagner. Griselda Ramon ha dut a terme la recerca documental i interpreta les peces líriques guarnida amb uns sorprenents barrets.

 

Una proposta agosarada i diferent on ens van cantant o recitant poemes d’amor, amb una escenografia volgudament bàsica, un projector de diapositives que accionen manualment, una pantalla plegable, un allargo per a les llums... Un vestuari sorprenent, el d’ella i el d’ell que a la primera part toca el piano enfundat en un sac de dormir del que sortirà quan ella diu que la «crisàlide deixa el capoll» i a partir d’aquell moment ell comença a prendre part en el joc, això sí, il·luminat.

 

Un espectacle que es basa en un concert líric seriós, però presentat amb una dramatúrgia que pretén fer-ho des de la comèdia. Les interpretacions de veu i música en directe ens ha agradat força, però no tant la dramatúrgia emprada.

 

La soprano Griselda Ramon, nascuda a El Vendrell (Tarragona), és cofundadora d’Operaílica, cooperativa subvencionada per la Generalitat de Catalunya que es dedica especialment a donar a conèixer les obres líriques inèdites o poc conegudes del repertori d’autors catalans dels segles XIX i XX.

 

L’acompanya al piano, com de costum, Àlex Jordi; ell és professor de piano al Col·legi Alemany de Barcelona i organista i actua sovint com organista a la ciutat d’El Vendrell. Juntament amb Griselda forma part del duet La Veu Humana en concerts d’òpera contemporània o concerts de música popular, de pel·lícula o ballable.

 

Almenys a nosaltres no ens ha lligat gaire la combinació d’un tipus de concert de música diguem-ne «clàssica» amb una dramatúrgia passada de voltes (pel que té de provocadora i extravagant), que en cap cas ens molesta perquè en més d’un moment ens ha fet somriure, però que no ens ha convençut ni emocionat.